Lliteratura a Barcelona / Barcelona's literature

Hem pogut descobrir un seguit de mostres sobre literatura en Barcelona que han complementat el nostre treball.

Llegenda “illa de Maians”, Barceloneta

-Tot i ser una llegenda part de la història és real, parla de la creació de la Barceloneta, aquet petit port:

Segons la història els rius Besós i Llobregat van fer arribar suficient sediment, que durant molts anys van acabar construint una petita illa, que amb ajuda humana es va acabar formant un port.

Després la llegenda explica que durant el dia dels Difunts tots aquells que habien mort per culpa del mar revivían i festejaven en la Barceloneta.

Llegenda "El fantasma de Canaletes", La Rambla.

-La llegenda parla de un fantasma que residia en la Rambla de Barcelona, en unes runes.

Una vegada dos dones(la afició del fantasma) van passar prop d'ell a agafar aigua. El fantasma deleitat les hi va piropejar. Com resposta les dones es van anar ben espantades. Les constants acosament a les dones d'aquet fantasma es va acabar amb una multitut de ciutadans disposats a enfrentarse a aquell fantasma.

Es diu que quan esfosqueix apareix a Barcelona un espectre embolicat a vooltes en un sudari a voltes en una larga capa negra que pasejava lentament per les rodalies de la font de Canaletes. Una nit va parlar amb una noia que estava omplint el càntir a la font, i aquesta es va espantar tant que va haver de fer llit durant uns quants dies. A causa d¡això, els veïns i les autoritats van decidir encarregar-se del fantasma i obligar-lo a abandonar la zona, però no va caldre perquè aquest va desaparèixer de sobte. Es diu que potser era una víctima de les aigües del torrent, que feia que la gent quedés perdudament enamorada de la ciutat.

Llegenda "EL DIABLE DEL PI"

És una història relacionada amb un gravat que suposadament hi havia a l'esgraó número 100 de l'esglèsia del Pi.

Explica com un mestre d'obres, fart de tant intentar alçar la torre de l'esglèsia que sempre s'esfondrava en intantar-la, va prometre que si al diable l'ajudava a arrivar a l'esglaçó 100, lliuraria la seva ànima al diable, i llavors va aparèixer Llucifer aquest tracte. A partir d'aquell moment, les obres van avançar molt ràpidament, però el mestre d'obres just en arribar a l'esglaó 99, va ordenar aturar les obres i continuarles per un altre banda. Com que no havia complert el seu tracte, les obres es van alentir un altre cop, i van durar tant que el mestre obrer va morir de vell.

En morir, un altre mestre el va suplantar, i com que aquest sabia la historia del vell manobre, va decidir continuar les obres per on les havia deixaat, a l'esglaó numero 99, i al 100, com a acte de burla, va esculpir-hi un gravat del diable. Això a Llucifer no l'hi va agradar gaire, i va fer que el mestre d'obres patís vertigen, que mai abans n'havia passat.

Si passava això en aquella època, volia dir que la construcció s'enfonsaria, per tant, en quan els obrers van veure que sofria “mal de campanes”, que era com s'anomenava el vertigen en aquella època, el van llençar desde dalt del campanar. Anys després, durant la inauguració, la corda de la campana es va deslligar i va caure, i, el capellà, en saber això, va decidir que el dimoni no tenia lloc en aquella esglèsia, ni tan sols en el gravat, així que va manar esborrar-lo de l'esglaó.

  Dites populars de Barcelona

Roda el món i torna Born:  Expressa l'esperit comercial  i aventurer dels barcelonins i el paper cabdal que tenia el Born com a centre del comerç. Anar-se'n a Can Pistraus:   Vol dir acabar malament alguna cosa. Pel que sembla, Can Pistraus era un bordell situat a Montjuïc.

Ser a la quinta forca és ser en un indret llunyà i inhòspit: Barcelona tenia cinc forques d'ajusticiament des de temps dels romans i eren situades a la vora dels camins d'entrada i sortida de la ciutat a fi de servir d'exemple i d'escarni. La quinta forca estava prop de Sant Andreu, al conegut com a puig de Les Forques.    L'Any de la Picor:  Ens porta a la Barcelona de 1471, quan hi va haver una gran plaga de puces. Per tant, vol dir que és una cosa molt vella o antiga.

 NOCTURN PER A ACORDIÓ

  A Josep Aragay

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.  

(Vosaltres no sabeu  

  què és  

             guardar fusta al moll:  

però jo he vist la pluja  

a barrals  

sobre els bots,  

i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa:  

sota els flandes  

i els melis,  

sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit  

i la volta del cel era una foradada  

sense llums als vagons:  

i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Parla sobre la seva experiencia, la seva visió que  ha tingut durant molt de temps per haber treballat al port.
També parla sobre les nits que ha viscut, la metafora de espiar la nit significa que els mossos patrullaven en la nit i la volta del cel és que quant arribava la nit perque el sol dona una volta i sorgeix la lluna

Vosaltres no sabeu  

  què és  

              guardar fusta al moll:  

però totes les mans de tots els trinxeraires  

com una fandola  

feien un jurament al redós del meu foc.  

I era com un miracle  

que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig. 

Vosaltres no sabeu  

  què és  

     guardar fusta al moll.  

Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells  

-que són de tants colors  

com la mar sota el sol:  

que no li calen veles.  Joan Salvat-Papasseit.

Aquí ell parla sobre la seva cansada situació, de com aquest trebal l'agota i parla de les seves cansades mans.

Joan Salvat-Papasseit:

El poema esta relacionat amb ell segons el seu passat, ja que en la seva joventut va ser vigilant nocturn del port.

Va ser un important poeta Espanyol. Va néixer el 16 de maig del 1894 a Barcelona. I va morir el 7 de Agost de 1924 a la curta edat de 30 anys per tuberculosi.